soparet

Encara no hi ha fotos de la representació però almenys hi ha una del sopar... i quin sopar!!!
Ens ho vam passar d'allò més bé i la veritat és que ens ho mereixiem.

HEM SOBREVISCUT AMB ÈXIT

Per segon any consecutiu hem aconseguit tancar els actes de festes amb un somriure a la boca. De nou, el nostre grup de teatre hem aconseguit fer riure el poble sencer amb la nostra actuació. Un gran èxit, sense cap dubte. Hem demostrat que no és només fruit de la casualitat que ens isquen bé les coses, sinó que és fruit del treball i de la constància. Som bons, ho hem demostrat.
I bé, més endavant anirem escrivint cròniques a aquest blog, ara, a més, s'admeten els comentaris de la gent, i per als membres del grup, ja sabeu, podeu enviar el que vullgueu per a publicar.
I pròximament, les fotos...

La setmana gran

Per fi ha arribat la setmana de festes. Els membres del grup no donem a l'abast: festers, partides de truc al casal, paelles, disfresses, presentació... i sobretot els assatjos de l'última setmana.
L'assaig que vam fer dilluns, com bé ha comentat Lorena en un comentari al post anterior, ens va donar ales per començar la setmana motivats. En general vam estar molt molt bé i ja firmaríem per tal que eixira igual de bé el dia de l'estrena. Divendres tindrem l'últim assaig, eixe dia ja estarem mig cansats de les festes però no cal oblidar que haurem d'estar en forma per a l'últim dia, el dia 24 a les 12 de la nit...
Quins nervis!!!
Amics i amigues, ara ja no ens podem tornar enrere així que... a per totes. Molta merda!! (com es diu al teatre)

Què és el teatre ? PARTICIPEU!!!

Sense haver de fer una recerca exhaustiva trobareu a Internet milers de definicions com aquesta:

“Branca de les arts escèniques, que consisteix en la representació o actuació d’històries davant del públic, usant la parla, gestos, la mímica, la dansa, la música i altres elements. De fet en el teatre es poden reconèixer elements pertanyents a les altres arts escèniques, i no està limitat a l’estil tradicional del diàleg narratiu (per exemple en la mímica, les marionetes, l’òpera i el ballet).
L’etimologia de la paraula teatre ve del grec "theatron", que significa "lloc per a veure" o "lloc per a contemplar". Els orígens del teatre els trobem en la unió d’antics rituals sagrats per assegurar una bona caça o temporada agrícola, amb els elements emergents en les cultures relacionats amb la música i la dansa. Entre el segon i el primer mil·lenni abans de Crist, en l’Antic Egipte ja es representaven drames sobre la mort i la vida, usant màscares durant la dramatització. Durant el segle V a.n.e, a Grècia, es van establir les bases del que vindrien a ser els models tradicionals de la tragèdia i la comèdia en occident.
AL començament les obres van ser representades amb un actor i un cor, però autors com Èsquil i Sòfocles van començar a fer teatre amb més actors, el que al seu torn va dur a construir els grans teatres de pedra sobre les faldilles dels pujols. “ etc, etc....... i està molt bé això de conèixer l’origen i història que expliquen manifestacions culturals com aquesta, perquè en la majoria dels casos ens ajuden a la seva comprensió, però, si fem fora els formalismes, què diríeu que és per a vosaltres el teatre?
que vos suggereix? que vos transmet? que vos aporta?

No donarem cap premi a la resposta més enginyosa, però de segur que serà molt interessant conèixer les vostres opinions. Ànim!

LORENA

Salutacions des d'Oxford...

Hello, xiquets i xiquetes. Encara que estic a molts kilometres, vos trobe a faltar molt. I encara que no vos ho cregueu, he fet els deures. Per agafar noves idees, el dimecres 23 vaig anar al teatre, sí. Vaig anar a una representació del "A Summer's Midnight Dream", que per aquells que esteu perduts en la llengua de Shakespeare, és "El Somni d'una Nit d'Estiu". Aquesta és una obra molt màgica, que transcorre a un bosc replet de fades i éssers magics. Doncs bé, en lloc d'anar al teatre, l'obra es representa a l'aire lliure, en un parc fantàstic (Heddington Park) i al final allò va resultar una experiència màgica i inoblidable per als que vam tindre la sort de disfrutar d'un Shakespeare d'una manera tan diferent.

Tot va molt bé per ací. Estic disfrutant molt de l'experiència. Les classes són molt amenes (si..., a vegades treballe i tot), els companys magnífics (hem recorregut molts pubs i ens hem fet moltes pintes de molts tipus de cervesses), Oxford és una ciutat preciosa... Podeu comprovar que l'experiència val la pena.

Doncs bé, la pròxima setmana estaré amb les piles ben carregades disposat a tornar a la feina, que queda molt poc de temps i l'estrena estic segur que serà un èxit i sobreviurem una vegada mes. I com diuen els anglesos:
BREAK A LEG!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ramon

El compte enrere de Sandra

Quasi sense adonar-nos-en ens hem clavat ja a 24 de juliol. Santa Anna ja està ací! I alguns de nosaltres, els nouvinguts sobretot, comencem a sentir certa inquietud i algunes cosetes per l’estómac en pensar, que ai! Compte enrere ha començat: tic tac tic tac... en 30 dies s’obriran les llums i comença la funció!
Siga com siga, el més important són els moments passats, encara que sone a tòpic. Recordeu el primer dia dels contactes? O el feeling amb el que Míriam i Vicent ens han provocat tantes rialles? Per no parlar de la nit de San Joan, les reflexions de Ramon, els crits de Melqui...
Vaja com vaja este any l’estrena, jo hem quede amb açò i amb el fet que he sobreviscut a un any de teatre! Amb més o menys assistència però per fi he triat una activitat que m’agrada i amb la que disfrutar.
Gràcies a tots companys. Comença ara sí el compte enrere. Falten 30 dies....

Sandrina

Comptador de visites

Des de hui aquest blog ja té un comptador de visites. L'objectiu és aconseguir el màxim nombre de visitants i per a això cal que l'actualitzem el màxim possible així que ja sabeu, açò és una crida per a que m'envieu el que siga: fotos, notícies del poble, reflexions personals, anècdotes... cap tot.
Cal que difonguem l'adreça del blog. Al programa de festes ja apareixerà però també heu de córrer la veu.
No dubteu a enviar cosetes, eh!

Queda només un mes!!!

De hui en un mes tindrà lloc l'estrena de "Sobreviuré", la nova producció de La Sénia Teatre. Com podeu veure ja estem treballant a contra-rellotge per tal que tot isca perfecte. A partir de l'1 d'agost intenssificarem encara més els assatjos. Enguany podem estar contents amb l'assistència, a vore si continuem així.

Heu vist Joan, com ja va clavant-se en el paper? Però... tranquils que enguany segur que ens torna a sorprendre.

Ací Melqui no estava actuant, encara que ho semble. Per cert, l'any que ve canviarà l'escenari de la plaça pel de l'església... i no vull dir res més. Sort!

Ah! Des de fa un parell de dies tenim un nou fitxatge, Pau, ja que el nostre director Ramon se n'ha anat dos setmanes a Oxford. Ramon, tranquil que no et trobem a faltar! (ja saps que ho diem de brometa).

SOBREVIUREM!!

Enguany ens hem proposat sobreviure a l'estiu i és per això que no ens hem arriscat de la mateixa manera que l'any passat amb “Besos”, quan a la meitat del mes de juliol encara no havíem començat a assajar sense paper i encara menys havíem fet l'obra sencera.
Enguany sobreviurem a l'estiu, tot i que l'aposta no és menys arriscada. No sabem si el resultat serà igual, millor o pitjor que el de l'any passat però el que si que tenim clar és que l'experiència és un punt a favor nostre. De moment encara no he hagut d'escriure un ultimàtum com vaig fer l'any passat perquè la gent no s'ho prenia seriosament. Potser és prompte per dir-ho però enguany caminem un poc més segurs. Ja sé que aquest optimisme no és massa normal en mi, però mira...hui m'ha pegat així la cosa. No debades, cal agrair el gran esforç que Ramon ha fet per què aquest projecte tire endavant, no sé que haguérem fet sense ell (i no és per fer la pilota).
Una cosa tinc clara i és que els assajos d'enguany tenen moments molt divertits i potser perquè encara no hi ha tanta tensió, però no hi ha dia que no ens partim de riure quan Míriam i Vicent fan la seua cita a cegues, quan Lorena fa el seu ben aprés paper de Paloma (què flipes!), quan Melqui crida darrere dels porquets i molts altres moments que no vull desvetllar per tal que siguen sorpresa el dia de l'estrena.
Bo, i mai oblidaré aquesta nit de Sant Joan, és una llàstima que no tinga fotos per il·lustrar-ho, però el moment de mullar-nos els peus amb la mànega d'aigua o de pegar-li voltes a la “foguera”, eren dignes de record. Espere que fem realitat tots els nostres desitjos, o almenys que sobrevisquem a l'estiu, que no és poc!

Els nous membres

Mesos després sembla que anem recuperant les forces per tornar a començar, no? Ara només ens queda decidir quina obra fem.
Penge les fotos promeses de Llorenç i Ximo. Ara només falta la d'Aitana.