2 de setembre de 2007

ÈXIT ROTUND EN L'ESTRENA!!!

Afortunadament, el dia de l'estrena vam estar tots.

Després de dos mesos d'estiu de patiment, de «cabassaes», i de mals rotllos ha valgut la pena. S'ha de reconèixer que finalment l'esforç de tots nosaltres va estar recompensat amb l'aplaudiment d'un públic que es va entregar des d'un primer moment. Això ens ha donat ales per seguir endavant i per pensar ja en la pròxima obra. Dic açò perquè després del mes d'agost que hem passat, molts de nosaltres havíem pensat abandonar aquest projecte, jo la primera, i si no ho faig és gràcies a les emocions que vaig viure aquell dia i el suport de molts amics i veïns del poble que han estat al nostre costat en tot moment.

Així que des d'aquest blog només em cal donar la meua enhorabona al Grup de Teatre La Sénia!!! per la magnífica interpretació de l'obra de teatre BESOS. I sobretot, MOLTES GRÀCIES al poble de Senyera per haver gaudit amb nosaltres de la màgia del teatre.

Ara passarem a fer una crònica d'aquell 26 d'Agost.

Després d'unes festes passades per aigua en les quals es van suspendre quasi tots els actes a causa de la pluja, la pressió era encara major per al nou grup de teatre que enfrontava aquell dia un doble repte: en primer lloc posar en escena l'esforç de tot un any i en segon lloc salvar la programació de les festes del 2007.

A les 4 de la vesprada ens concentràvem tot el grup, i alguns amics col·laboradors, en les Escoles, on havíem passat moltíssimes hores de l'estiu assajant. Així començàvem els preparatius i el muntatge de l'escenari, havia d'estar tot llest per a la nit, per al gran moment. S'acostava l'hora i el Sol que tornava a lluir després de molts dies d'estar amagat, no va impedir que molts tinguérem els nervis a l'estómac. Els més optimistes estaven ben tranquils, pensant que tot aniria perfecte, els més pessimistes, com jo, patíem perquè la nostra actitud negativa pressentia el desastre.

Com si ho haguérem fet tota la vida, ens vam organitzar a la perfecció i en menys de dos hores ja teníem l'escenari preparat al mig de la plaça. Orgullosos de com havia quedat tot, seguiem posant-nos molt nerviosos, sobretot, en veure com «el pati de butaques» anava omplint-se de cadires. Cal agrair el bon rotllo que vam tindre durant tota la vesprada que va ajudar a que ningú es posara més nerviós del normal. Darrere les teles, alguns aprofitavem per ultimar detalls en alguns esquetxs que estaven un poc més verds. I quan l'equip de so i de llums estava tot muntat vam començar a assatjar l'últim esquetx, i amb ell va vindre el riure col·lectiu, sobretot quan Enrique, no volent desvetllar cap secret va fer la seua actuació en silenci i gesticulant com si fora el gran moment. Un moment molt gran, sens dubte.

El temps se'ns va tirar damunt i no vam poder fer l'assaig general que preteníem, supose que millor així, perquè potser si que ens haguérem posat més nerviosos. Així que a pressa i corrents cadascú se'n va anar a sa casa per dutxar-se i preparar-se el vestuari. I sorprenentment a les 21'30 en punt estavem tots al Bar Dos Germans per sopar els entrepans que ens pagaven els festers, sort que l'últim dia la puntualitat va fer acte de presència, perquè molts de nosaltres ens pensàvem que ni el dia de l'estrena ens podríem reunir tots.

I tots ben concentrats, enfrontàvem els últims minuts abans del gran moment. La casa de Míriam i Melqui ens va servir de camerins improvisats i Silvia, Mari, Tània i Sandra ens vam fer de maquilladores. Ja estava tot a punt, quins nervis!

Amb el llibre a la mà, molts de nosaltres encara estudiàvem un paper que teníem més que sabut, volíem que tot eixira perfecte.

I arriba el gran moment, tots preparats i fent els nostres propis exercicis de relaxació transmetiem un bon rotllo que el públic va captar des del primer moment. Betlem amb l'equip tècnic i Ramon entre bambalines preparat per apuntar-nos. Ja estava tot fet, només calia demostrar el que valíem...

Betlem anuncia que l'obra està a punt de començar, i el públic no deixa de xiuxiuejar fins que sona la música, «Hablemos de l'amor» de Raphael, i per ordre d'aparició comencem a pujar a l'escenari: Lorena, Leti, Ana, Rubén, Melqui, Maria, Mado, Maria, Juan, Joan, Irina, Míriam, Cris, Lui i Enrique.

La prova de foc la superem amb l'entrada d'Enrique, el públic no para de riure, i nosaltres, des del cor ens mirem perplexos, la cosa funciona!!! Això ens dóna ànims per seguir endavant i la veritat és que la cosa rutlla i tot va eixint a la perfecció.

Sorpresos perquè anava eixint tot molt bé però a la vegada contents, deixem que passen els minuts i quasi sense adonar-nos-en arribem al final de l'obra. La emoció ens envaeix i fins i tot, ens entren ganes de plorar, almenys a mi, quan un a un el públic va alçant-se de la cadira per aplaudir i cridar. Sembla que ho hem fet molt bé i que la gent s'ha divertit. Personalment en eixe moment vaig viure sensacions que mai havia viscut, ens estaven aplaudint a nosaltres, jo no m'ho acabava de creure, era com si la cosa no anara amb mi, però sí, estàvem allà, tots plantats i el públic no deixava d'aplaudir i cridar... I com a anècdota final, va i la llum va botar just en el moment que ja ens havíem presentat tots, evidentment ningú se'n va adonar, però va ser com una senyal, com si s'estiguera esperant a que tot acabara, un fallo tècnic no podia trencar aquell moment tan màgic i ens va deixar acabar.

I ja baix de l'escenari, les felicitacions i abraçades d'amics, coneguts i gent que simplement venia a agrair-nos que els haguérem fet passar unes hores tan divertides, fins i tot hi havia qui ens deia que se li havia fet curt.

Amb la pujada d'adrenalina, cap de nosaltres podria dormir eixa nit, jo parle per mi però estic segura que eixa mateixa sensació ens va envair a tots.

Al cap d'unes hores jo me'n vaig anar de viatge i durant les hores de cotxe no podia deixar de pensar en cada moment de l'obra i en els comentaris que m'havien fet després, vaig tornar a reviure l'obra una i mil vegades. Però sembla que els que es van quedar al poble els va passar el mateix, si més no, encara més exagerat, perquè segons m'han contat la gent els parava pel carrer per felicitar-los, i al forn i a la carnisseria ha estat el tema més comentat de tota la setmana, està bé, no?

No sé quins són els comentaris que us han arribat a vosaltres però jo he sentit per ahi, que Joan va ser l'actor revelació, que Melqui ho va fer molt bé també, sobretot quan va fer de gay, que Rubén va cantar de puta mare, que les dos Maries van sorprendre, que no podien de parar de pensar on tindrien el membre els homes de la família de Lui, que no entenien com Míriam havia superat les sis experiències fustrades i que damunt esperava un fill, que si ara Mado li canviaria el nom al seu fill i li diria Miquel, que Lorena i Leti s'haurien d'haver donat un bes, que si Juan finalment li donaria 100 mililítres a Maria, que a partir d'ara les dones de Senyera es tiraran per damunt el café com Ana, que si realment a Irina li encantava coquetejar... Uf.. quantes coses, si heu sentit més comentari per ahi, no deixeu de fer-los saber en aquest blog, perquè de ben segur a partir d'ara serà la web més visitada de tota la xarxa, sobretot si tenim en compte que diuen per ahi que ja ens han contractat a Manuel i a Castelló.

Bo, ja no m'enrotlle més, però promet penjar un pròxim post amb fotos de l'obra i si potser, també algun vídeo. I aneu posant data per fer un sopar de celebració!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també vaig tenir la mateixa sensació que Cris, quan estàvem tots allà dalt intentant presentar-nos i no podíem perquè la gent tota en peu no parava d'aplaudir, va ser un moment màgic, fabulós impossible d'oblidar supose que per a ningú de tots nosaltres.

Les llàgrimes eixien sense poder frenar-les, les emocions, les ganes de que no s'acabara mai, aquella sensació de estar vivint un somni, un de tants que segurament més d'un de nosaltres nits abans havien somiat però tot al contrari, era per a be, tot ha eixit redós, casi a la perfecció. Jo era una de les que dubtava de com podria eixir l'obra, però ENORABONA A TOTS i a vorer si prompte es reprèn la tasca.

Anònim ha dit...

Quin dia tan magnific!

Anònim ha dit...

Hvala za intiresny Blog

contador de visitas
adultfriendfinder.comadultfriendfinder