SOBREVIUREM!!

Enguany ens hem proposat sobreviure a l'estiu i és per això que no ens hem arriscat de la mateixa manera que l'any passat amb “Besos”, quan a la meitat del mes de juliol encara no havíem començat a assajar sense paper i encara menys havíem fet l'obra sencera.
Enguany sobreviurem a l'estiu, tot i que l'aposta no és menys arriscada. No sabem si el resultat serà igual, millor o pitjor que el de l'any passat però el que si que tenim clar és que l'experiència és un punt a favor nostre. De moment encara no he hagut d'escriure un ultimàtum com vaig fer l'any passat perquè la gent no s'ho prenia seriosament. Potser és prompte per dir-ho però enguany caminem un poc més segurs. Ja sé que aquest optimisme no és massa normal en mi, però mira...hui m'ha pegat així la cosa. No debades, cal agrair el gran esforç que Ramon ha fet per què aquest projecte tire endavant, no sé que haguérem fet sense ell (i no és per fer la pilota).
Una cosa tinc clara i és que els assajos d'enguany tenen moments molt divertits i potser perquè encara no hi ha tanta tensió, però no hi ha dia que no ens partim de riure quan Míriam i Vicent fan la seua cita a cegues, quan Lorena fa el seu ben aprés paper de Paloma (què flipes!), quan Melqui crida darrere dels porquets i molts altres moments que no vull desvetllar per tal que siguen sorpresa el dia de l'estrena.
Bo, i mai oblidaré aquesta nit de Sant Joan, és una llàstima que no tinga fotos per il·lustrar-ho, però el moment de mullar-nos els peus amb la mànega d'aigua o de pegar-li voltes a la “foguera”, eren dignes de record. Espere que fem realitat tots els nostres desitjos, o almenys que sobrevisquem a l'estiu, que no és poc!